Pasqua 2016 Diumenge, 27 de març de 2016

«Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor» [Sl 136 (135),1]

Jesucrist, encarnació de la misericòrdia de Déu, ha mort en creu per amor, i per amor ha ressuscitat.

Per això avui proclamem:

Jesús és el Senyor!

La seva resurrecció compleix plenament la profecia del Salm: «Perdura eternament el seu amor», el seu amor és per a sempre, mai no mor. Podem confiar totalment en ell, i li donem gràcies perquè ha baixat per nosaltres fins al fons de l’abisme.

Davant els avencs espirituals i morals de la humanitat, davant el buit que es crea en el cor i que provoca odi i mort, només una misericòrdia infinita pot donar-nos la salvació. Només Déu pot omplir amb el seu amor aquest buit, aquestes fosses, i fer que no ens enfonsem i que puguem continuar avançant junts vers la terra de la llibertat i de la vida.

L’anunci joiós de la Pasqua: Jesús, el crucificat, «no és aquí, ha ressuscitat!» (Mt 28,6), ens ofereix la certesa consoladora que s’ha salvat l’abisme de la mort i, amb això, ha quedat derrotat el dol, el plor i l’angoixa (cf. Ap 21,4). El Senyor, que va sofrir l’abandonament dels seus deixebles, el pes d’una condemna injusta i la vergonya d’una mort infame, ens fa ara partícips de la seva vida immortal, i ens concedeix la seva mirada de tendresa i compassió vers els famolencs i assedegats, els estrangers i els empresonats, els marginats i exclosos, les víctimes de l’abús i de la violència. El món és ple de persones que sofreixen en el cos i en l’esperit, mentre que les notícies diàries estan farcides d’informes sobre delictes brutals que sovint es cometen en l’àmbit domèstic, i de conflictes armats a gran escala que sotmeten poblacions senceres a proves fora mida.

Crist ressuscitat indica camins d’esperança a l’estimada Síria, un país punyit per un llarg conflicte, amb el seu trist rastre de destrucció, mort, menyspreu pel dret humanitari i per la desintegració de la convivència civil. Encomanem al poder del Senyor ressuscitat les converses en curs, per tal que, amb la bona voluntat i la cooperació de tots, es puguin recollir fruits de pau i emprendre la construcció d’una societat fraternal, respectuosa de la dignitat i dels drets de tots els ciutadans. Que el missatge de vida, proclamat per l’àngel que hi havia tocant a la pedra apartada del sepulcre, allunyi la duresa del nostre cor i promogui un intercanvi fecund entre pobles i cultures a les zones de la conca del Mediterrani i de l’Orient Mitjà, en particular a l’Iraq, el Iemen i Líbia. Que la imatge de l’home nou, que resplendeix en el rostre de Crist, fomenti la convivència entre israelites i palestins a Terra Santa, així com la disponibilitat pacient i el compromís quotidià de treballar per la construcció dels fonaments d’una pau justa i duradora a través de negociacions directes i sinceres. Que el Senyor de la vida acompanyi els esforços per a aconseguir una solució definitiva de la guerra a Ucraïna, inspirant i donant suport també a les iniciatives d’ajut humanitari, inclosa la d’alliberar les persones detingudes.

—1—

Que el Senyor Jesús, la nostra pau (cf. Ef 2,14), que amb la seva resurrecció ha vençut el mal i el pecat, revifi en aquesta festa de Pasqua la nostra proximitat a les víctimes del terrorisme, aquesta forma cega i brutal de violència que no deixa de vessar sang innocent a diferents parts del món, com ha succeït en els recents atemptats a Bèlgica, Turquia, Nigèria, el Txad, el Camerun, la Costa d’Ivori i l’Iraq; que porti a bona fi el ferment d’esperança i les perspectives de pau a l’Àfrica; penso, en particular, en el Burundi, Moçambic, la República Democràtica del Congo i el Sudan del Sud, lacerats per tensions polítiques i socials.

Déu ha vençut l’egoisme i la mort amb les armes de l’amor; el seu Fill, Jesús, és la porta de la misericòrdia, oberta de bat a bat per a tots. Que el seu missatge pasqual es projecti cada vegada en pro del bé comú, cercant formes de diàleg i col·laboració entre tots. I que es promogui arreu la cultura de l’encontre, la justícia i el respecte recíproc, l’únic que pot assegurar el benestar espiritual i material dels ciutadans.

El Crist ressuscitat, anunci de vida per a tota la humanitat que reverbera a través dels segles, ens convida a no oblidar els homes i les dones en camí per a cercar un futur millor. Són una multitud cada vegada més gran d’emigrants i refugiats —incloent-hi molts nens— que fugen de la guerra, la fam, la pobresa i la injustícia social. Aquests germans i germanes nostres troben massa sovint en el seu recorregut la mort o, en tot cas, el rebuig dels qui podrien oferir-los hospitalitat i ajut. Que la cita de la propera Cimera Mundial Humanitària no deixi de posar en el centre la persona humana, amb la seva dignitat, i desenvolupar polítiques capaces d’assistir i protegir les víctimes de conflictes i altres situacions d’emergència, especialment als més vulnerables i als qui són perseguits per motius ètnics o religiosos.

Que en aquest dia gloriós, «la terra també s’ompli d’alegria, il·luminada i radiant de la claror» (Pregó pasqual), malgrat que sigui maltractada i vilipendiada per una explotació delerosa de guanys que altera l’equilibri de la natura. Penso en particular en les zones afectades pels efectes del canvi climàtic, que algunes vegades provoca sequera o inundacions, amb les consegüents crisis alimentàries a diferents parts del planeta.

Amb els nostres germans i germanes perseguits per la fe i per la seva fidelitat al nom de Crist, i davant el mal que sembla prevaler en la vida de tantes persones, tornem a escoltar les paraules consoladores del Senyor: «Tingueu confiança, jo he vençut el món» (Jn 16,33). Avui és el dia lluminós d’aquesta victòria, perquè Crist ha derrotat la mort i la seva resurrecció ha fet resplendir la vida i la immortalitat (cf. 2Tm 1,10). «Ens va treure de l’esclavatge a la llibertat, de la tristesa a l’alegria, del dol a la celebració, de la foscor a la llum, de la servitud a la redempció. Per això diem davant seu: Al·leluia!» (Melitó de Sardes, Homilia pasqual).

A aquells que a les nostres societats han perdut tota esperança i el gust de viure, als ancians afeixugats que en la soledat senten perdre vigor, als joves als quals sembla mancar-los el futur, a tots adreço una vegada més les paraules del Senyor ressuscitat: «Jo faig que tot sigui nou. […] Al qui tingui set, jo li concediré que begui a la font de l’aigua de la vida sense pagar res» (Ap 21,5-6). Que aquest missatge consolador de Jesús ens ajudi a tots nosaltres a refer amb més vigor i esperança la construcció de camins de reconciliació amb Déu i amb els germans. Ho necessitem molt.