APRENDRE A DEIXAR-SE CONSOLAR PEL SENYOR

Aquest diumenge marca la segona etapa del temps d’Advent, un període estupend que desperta en nosaltres l’espera del retorn de Crist i la memòria de la seva vinguda històrica. La litúrgia d’avui ens presenta un missatge ple d’esperança. És la invitació del Senyor expressat per boca del profeta Isaïes: «Consoleu, consoleu al meu poble, diu el vostre Déu» (40, 1). Amb aquestes paraules s’obre el Llibre de la consolació, on el profeta dirigeix al poble en exili l’anunci gojós de l’alliberament. El temps de la tribulació ha acabat; el poble d’Israel pot mirar amb confiança cap al futur: li espera finalment el retorn a la pàtria. Per això la invitació és deixar-se consolar pel Senyor.

Isaïes es dirigeix a gent que va travessar un període fosc, que va sofrir una prova molt dura; però ara  arriba el temps de la consolació. La tristesa i la por poden deixar espai a l’alegria, perquè el Senyor mateix guiarà al seu poble per la senda de l’alliberament i de la salvació. De quina manera farà tot això? Amb la sol·licitud i la tendresa d’un pastor que s’ocupa del seu ramat. Ell, en efecte, donarà unitat i seguretat al ramat, el  pasturarà, reunirà en la seva cleda segura  les ovelles disperses, reservarà atenció especial a les més fràgils i febles (cf. v. 11). Aquesta és l’actitud de Déu cap a nosaltres, les seves criatures. Per això el profeta convida a qui l’escolta —inclosos nosaltres, avui— a difondre entre el poble aquest missatge d’esperança: que el Senyor ens consola. I deixar espai a la consolació que ve del Senyor.