FETS, NO PARAULES

 «Un home tenia dos fills…». No és l’única vegada que Jesús recorre a aquesta figura. Déu es un pare que, entre els homes, té dues menes de fills, és a dir, que hi troba dues actituds: una és la dels qui corresponen només amb paraules a la crida divina; és l’actitud del fill segon. L’altra és la dels qui es resisteixen a aquesta crida, però acaben obeint; és la del fill primer. ¿Qui no s’ha resistit mai d’una manera o altra a Déu? ¿Hi ha algú que hagi estat sempre amatent a la seva paraula? Això no importa, si acabem per escoltar i obeir. El que Jesús vol expressar és que allò que ell abomina és una actitud religiosa establerta, és a dir, suficient de si mateixa: la dels grans sacerdots i dels prohoms segurs de si, satisfets d’un legalisme extern, no gens preocupats de tenir un cor humil i ben disposat. Això els indisposava per rebre l’Evangeli. En canvi, un cor humil es deixa guanyar per Déu. Amb paraules de  St. Clement d’Alexandria «El Regne dels Cels no pertany als quals dormen i viuen donant-se tots els gustos, sinó als quals lluiten contra si mateixos»