MARIA, LA THEOTÓKOS

Fou al  Concili d’Efes al 431, que els Pares no varen dubtar en anomenar-la Mare de Déu, Theotókos. Limitar-se a dir d’ella la “Cristotokos” hauria pogut obrir a la porta la ideologització de Jesús. És el que ha passat quan aquell Concili es deixa a l’ombra. Ens fem de Crist una idea o un personatge de la història més que una veritable persona divina. Quin contrast, doncs, amb el déu dels filòsofs, quina dutxa freda per l’orgull humà i quina invitació a la humilitat! Déu davalla en el cor mateix de la matèria, perquè mater deriva de matèria, en el sentit més noble del terme, i Maria és qui ha ancorat Déu a la terra i a la humanitat. Amb la seva divina i humaníssima maternitat ha fet per sempre de Déu l’ Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres. Ha fet de Crist el nostre germà. Sense Maria, el coneixement de Crist és només especulació, i el Nadal una festa que es torna pagana. Però amb Maria, el Nadal, i tota la vida cristiana, esdevé experiència, perquè tota la humilitat i pobresa, sense les quals Crist no pot ser conegut, li pertanyen. La santedat de Maria és el silenci en el qual es pot sentir Crist a través de la seva contemplació. I acollim Crist com el “Príncep de la Pau”. A la seva escola aprenem a beneir, a no ser violents. Beneir és invocar del Cel una força que faci créixer la vida. Beneir significa cercar, trobar, proclamar el bé que hi ha en tot germà. Beneir significa creure en un Déu solar, ric no de trons, de lleis, de declaracions, sinó un Déu fontal, font del veritable Amor, i de la veritable Pau. Bon Any 2017 a tots.