ELS MAGS, UNA CRÒNICA DE L’ÀNIMA

L’Epifania ens regala un evangeli que conté un missatge d’esperança per als qui creuen o pensen que són lluny de la fe. El camí dels mags és com una crònica de l’ànima d’uns que també eren i se sentien lluny. Ens cal, però, seguir-ne cada un dels passos. El primer pas el trobem a Isaïes: “Alça els ulls i mira al teu entorn” . Una apressant invitació a sortir dels propis esquemes, a esguardar més enllà del nostre petit univers mental, a córrer sense por rere la intuïció que portem al cor. El segon pas: posar-se en camí, amb la intel·ligència i amb el cor, tot cercant allò que hom intueix, l’estel que desconeixem, i que secretament ens atreu. Ens cal cercar de llibre en llibre, però sobretot de persona a persona, més enllà del nostre món virtual. Tercer pas: cercar junts. Els mags (segons el text, no tres, sinó “alguns”) són un petit grup que caminen en la mateixa direcció, sense censurar-se les preguntes essencials, atents als estels, atents l’un a l’altre. Quart pas: no témer els errors. El camí dels Mags és ple d’errades: arriben a la ciutat equivocada; parlen de l’Infant amb l’infanticida; perden l’estrella i no saben què fer; cerquen un Rei i troben un Nen petit entre els braços de la mare, no un Potent en la seva poltrona reial. Com ens encoratja quest grup! Té la infinita paciència de començar de nou, i és per això que finalment troben , amb una alegria immensa, l’Infant i la seva Mare. Descobrim que Déu no és només com nosaltres, no és solament amb nosaltres, sinó que és petit entre nosaltres. El relat deixa profundament gravada en el nostre interior cor la gran pregunta: Aquests dies, no  has trobat encara l’Infant de Betlem? El gran do de l’Epifania? Que  el teu viatge espiritual t’hagi portat fins a l’adoració!