“PRENEU, MENGEU”, ÉS CRIST QUE VIU EN MI, I JO QUE VISC EN CRIST!

ÉS EL DO DE L’EUCARISTIA

 En la solemnitat del Corpus, per mitjà d’un acte públic que ens fa sortir al carrer, els cristians glorifiquem i adorem el Pa i el Vi esdevinguts veritablement el Cos i la Sang del Redemptor. És una festa que expressa l’estupor i el reconeixement pel gran do de l’Eucaristia, que una vegada celebrada,  com sabeu, l’Església venera en “la santa reserva” del Sagrari: el  lloc on és custodiada com a centre espiritual de la comunitat, fogar d’oració. La contemplació perllonga la comunió i permet de retrobar, en el temps que transcorre davant el Sagrari, la persona del Crist, veritable home i veritable Déu, deixant-nos esguardar per Ell i fent l’experiència de la seva presència. Mirada sagramental! Quan nosaltres el contemplem present en el Sant Sagrament de l’altar, Crist és fa pròxim a nosaltres i es fa més íntim: “Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare” (Jn 14,9). Romanent silenciosament davant el Santíssim, és Crist, totalment i realment present, a qui nosaltres descobrim, adorem i amb el que entrem en relació. Reclinant, com el “deixeble que Jesús estimava” el nostre cap en el pit de Jesús, ens és donat de ser tocats per l’amor infinit del seu Cor. Més encara, aprenem a conèixer-lo més profundament, som introduïts en el gran dinamisme del seu lliurament. La proximitat amb el Crist, en el silenci de la contemplació i l’adoració, no ens allunya dels nostres contemporanis, sinó que ens fa més atents i oberts encara a les seves joies i a les seves penes, i ens eixampla el cor a les dimensions del món. Aquesta és la dimensió social de l’Eucaristia. Mitjançant l’adoració, el cristià contribueix misteriosament a la transformació radical del món i a la germinació de l’Evangeli. Tota persona que prega porta rere seu el món sencer i l’eleva envers Déu. L’adoració és, doncs, un servei eminent: mitjançant ella presentem a Crist tots els qui no el coneixen o aquells que n’estan lluny, o que pensen que n’estan als marges. Vetllem davant d’Ell, en el seu nom. La festa del Corpus ens encoratja a fer regularment “la visita” al Sagrari, de manera que anem percebent més profundament que el misteri pasqual és al cor de tota vida cristiana i, en conseqüència, que ens cal fer de l’Eucaristia el centre de la nostra vida de fe. En efecte, gràcies a l’Eucaristia, som acollits pel Crist, rebem el seu perdó, som alimentats per la seva paraula i el seu pa, som enviats en missió.