LA SANTA TRINITAT, LA NOSTRA LLAR

Els termes que Jesús escull per narrar la Trinitat, són noms de família, d’afecte: Pare i Fill, noms que abracen, que s’abracen . Esperit és nom que diu respir: la vida respira quan se sap acollida, abraçada, protegida. Cor de Déu i cor de l’home és la relació. Jesús ens revela no una freda doctrina, sinó tota una saviesa del viure. “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a Ell”. Allò que mou Déu no és la justícia a aplicar, perquè Ell no ha vingut des de la lògica d’un tribunal. No és el pecat de l’home, sinó l’amor per l’home el que ho explica tot. Si ho entenem, no tindrem mai por de Déu, perquè quan ens endinsem en l’amor, la por fuig, ja no té res a fer. L’amor té a fer amb la felicitat, amb la plenitud de vida.  Ell ha vingut perquè el món sigui salvat…salvat del desamor, que és el gran pecat. “Els qui creuen en Ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats”. Són expressions dures, radicals, i requereixen ser descodificades. Jesús no es refereix a la multitud d’homes i dones que, pertanyents a d’altres temps o a d’altres cultures,  no han pogut trobar-lo en la història, però que han viscut la seva existència en conformitat a l’existència humana de Jesús, caracteritzada per l’amor dels germans i germanes, han participat, tot i las seves limitacions humanes, en la vida humana de Jesús. Tots ells, sense conèixer-lo, sense professar el seu Nom en la fe cristiana, coneixeran la vida eterna en Ell i amb Ell. . “Condemnat” ho és qui  ha portat una vida greument deforme, en contradicció a la vida humana de Jesús, i per tant enfonsant-se en el desamor, no coneixent la veritable alegria, romanent estèril. Per contra qui creu… Però, ¿en què creu el cristià? Nosaltres hem cregut en l’amor que Déu ens té. Ens fiem i ens confiem a l’amor com a forma de Déu, forma de l’home, forma del viure.

És això el que proposa la festa de la Trinitat: Déu no és en si mateix solitud sinó flux d’amor que desborda veritat, intel·ligència i vida més enllà d’ Ell mateix. 

És llar oberta, és  abraçada. Sant Bernat, contemplant aquest insondable Misteri, llegia la Tri-unitat com un bes “circular i etern”: “El Pare dóna el bes, el Fill el rep i el bes mateix és l’Esperit Sant, aquell que és entre el Pare i el Fill, la pau inalterable, l’amor indivís, la unitat indissoluble”.