JESÚS NO VOL UNA ESGLÉSIA INSÍPIDA

“Vosaltres sou la sal de la terra (…) Vosaltres sou la llum del món”. La llum és el do natural de qui ha respirat Déu. És com un instint de bellesa que es posa sobre la superfície de les coses. És el que fa la llum: acarona, no fa soroll, no violenta. “Sou sal”: sona paradoxal, perquè la sal no perd mai el sabor que li és propi. Quina explicació donar-ne? En el món jueu la sal esdevé una imatge de l’Aliança de Déu amb el seu poble (Lv. 2, 13, Núm.18,19) Un pacte de sal significava un pacte d’amistat, d’amor. Podem dir que ens descriu la missió dels deixebles en el món: preservar el que mereix durar, oposar-se als corruptors, donar gust, fer assaborir del bo de la vida, el seu gust, la seva positivitat, diferenciar-se de la mundanitat, oposar-se a allò que corromp el món: violència i diner. Isaïes en dóna la pauta: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds (…) llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides”. Rutines i anacronismes fan insignificant i  obsoleta l’Església als ulls de molts. Però cercar la mundanitat, l’ostentació, i els resultats per ser aplaudits, és trair-ne l’essència i instal·lar-la en un món de “coses”, “instruments” i “funcions” apagant en ella tot sentit de la meravella i del risc