LES BENAURANCES, EL MÉS GRAN ACTE D’ESPERANÇA

Les ha proclamades, sí, però abans les ha viscudes en tota la seva tensió i les ha realitzades en la seva exemplaritat, així esdevenen com una icona de Jesús, la descripció més justa dels seus trets interiors. Josep Rovira Belloso, teòleg estimat, veu en la profecia de Sofonies el precedent inspirador, la millor introducció a les Benaurances (“Leer el Evangelio”, 1988): “Busqueu el Senyor, tots els humils (…) busqueu la bondat, busqueu la humilitat (…) Deixaré en el teu país un poble humil i pobre, la resta d’Israel (…) No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora”. La lògica de les benaurances és la mateixa lògica de la Creu. Jesús és el primer i més veritable benaurat, el pobre, el perseguit, que ha estat glorificat, esdevenint font de vida i esperança. Rovira Belloso es pregunta: “¿Acaso hemos exagerado cuando hemos hablado tanto de “realización personal”? Tal vez no, a condición de que entendiéramos bien que la cima del ser hombre no consiste en el frenesí, la agresividad, la ambición o la violència del individuo o del grupo, sinó que la cima de lo humano se encuentra en la suprema sencillez abierta al servicio de los otros  y a la confiança en Dios”. Benaurats els joves de Mn. Ignasi que seguiren aquest mestratge!            Benaurat Mn. Ignasi que a Sarrià dedicà el seu ministeri a formar-los!