FESTIVITAT DEL NOSTRE BEAT PERE TARRÉS

El passat 30 de maig, la nostra comunitat parroquial tingué el goig de poder celebrar la festa anual del beat Pere Tarrés. Fou de les primeres celebracions de l’eucaristia que poguérem fer després del parèntesis del confinament. En coincidir enguany la data del 30 de maig amb la vigília de Pentecosta, la missa fou a les 10 h. del matí i no al vespre com es fa habitualment.

Va presidir la celebració, Mn. Pere Montagut, rector de la parròquia del Remei de Les Corts i vice-postulador de la Causa de Canonització del Dr. Tarrés. A continuació, trobareu la seva homilia.

Concelebraren els preveres de la nostra parròquia de Sant Vicenç, el rector i formadors del Seminari i altres preveres i religiosos del nostre arxiprestat.

Hi assistí el regidor del nostre Districte, Albert Batlle, i representants de les entitats vinculades al Beat Pere Tarrés: Càritas, OBA, Metges Catòlics, Federació de Cristians de Catalunya, així com membres de la família del Doctor Manresa (co-fundador amb el Dr. Tarrés de la Clínica de La Mercè).

En acabar, no es pogué fer la veneració de les relíquies del Beat, a causa de les noves mesures sanitàries, però si que es varen fer el cant dels Goigs i d’una cançó a la Mare de Déu composada  per Dr. Tarrés.

 

Homilia en la memòria del Beat Pere Tarrés,

Sant Vicenç de Sarrià, 30-5-2020.

 Ens unim avui, més que mai, seguint la litúrgia de la Paraula, a la humanitat adolorida, a tots els malalts i sofrents, als qui han viscut més sols i, fins i tot, abandonats. Que el nostre Beat Pere Tarrés, bon metge celestial i sant sacerdot, intercedeixi per a que recobrem les forces i tots tinguem la seguretat de que no som ovelles sense pastor.

Pentecosta és la festa de l’Església. I els Sants són els encarregats de mostrar-nos, des de dins, aquesta vitalitat i fecunditat perquè ells mateixos han crescut en el si d’aquesta mare santa. De la mà del nostre Beat podem mirar de quina manera l’Església viu de l’efusió de l’Esperit Sant.

 En la vida del Dr. Tarrés, els dons de l’Esperit Sant van esclatar en ell especialment amb la dolcesa del do de pietat. Per aquest do, la vivència de l’amistat amb Déu, en Crist Jesús, porta el segell de l’entusiasme de l’Esperit, de l’alegria espiritual, del sentit del culte i de l’adoració. L’Esperit Sant ens fa sentir la presència de Déu (el Dr. Tarrés procurava fer continus actes de presència) i alhora ens fa piadosos, és a dir, portadors de l’Amor que hem conegut per reconèixer-lo en l’amor als germans.

 En el Beat Pere Tarrés, entre els fruits de l’Esperit Sant,  esclata amb predilecció la continència i la castedat. D’aquesta manera es perfecciona l’ànima lluitant contra les passions i abocant totes les forces en l’únic Amor que ens porta als amors que ell mateix provoca: “estimant el que Ell estima”.

 Mentre que els dons de l’Esperit Sant dilaten la nostra vida cristiana per fer-la obrar a la mesura, amb la capacitat i segons Déu, els carismes divins se’ns donen per la utilitat comú, per a l’edificació de l’Església. El Dr. Tarrés va rebre i acollir el carisma apostòlic i pastoral amb el qual va mostrar l’esplendor del Cos de Crist. Pentecosta confirma la vocació missionera de l’Església. Els apòstols comencen a predicar la salvació, la vida profunda de Déu en els cors (com acostumava a dir-nos el Beat Pere Tarrés “si el coneguessin, com l’estimarien”). Déu que és Amor, per la vinguda de l’Esperit Sant, posa l’Amor en els nostres cors i el difon per tot arreu.

 Estimats! Déu sap millor que nosaltres com li podem donar glòria. En aquests dies de confinament hem rebut perles evangèliques que no podem pas deixar passar. Certament, hem viscut uns dies en que els mitjans ordinaris de salvació no estaven al nostre abast. Però per damunt del que hagi estat més o menys encertat, està el que ens convé. El mateix Dr. Tarrés, quan està amagat en un domicili mentre s’aixecava la revolta que portaria després a la guerra, desitja que aquella situació “s’acabi quan abans millor, però quan Ell ho digui”.

 El centre, per tant, no és el que “jo” necessito sinó l’amor provident de Déu que ens dona sempre els auxilis que necessitem. El centre és el que Déu em dona. Per això mateix podem dir que quan ens ha mancat l’essencial, alhora, no ens ha faltat res. També hem de dir, amb esperit penitencial, que potser aquests dies hem entristit l’Esperit Sant amb les nostres queixes i sospites. Com si els qui tenien la missió de garantir els mitjans de salvació ordinaris haguessin perdut la fe tot proposant-nos mitjans extraordinaris. És l’Església la primera que pateix quan no pot aplegar els seus fills en la plenitud de la comunió amb el seu Senyor! Són els pastors els qui pateixen quan, per raó del seu ministeri, no troben l’objecte dels seus amors que son els feligresos i s’han de subjectar a la duresa de l’absència! I és tota la comunitat la que també pateix quan no es pot reconèixer sensiblement com a Cos viu unit al seu Cap i Pastor. Tots hem estat “tocats” per aquest dolor de l’esperit.

 Que el Beat Pere Tarrés ens torni una mirada serena per romandre sempre en l’Església, una mirada reconciliada entre nosaltres, la mirada que reposa només en el que Déu vol.

 Mn. Pere Montagut

Vicepostulador de la Causa de Canonització.