JAS, 40 ANYS AL SERVEI DELS JOVES

 Ens demanen un petit resum de 40 anys amb els joves del JAS. Tot comença l’estiu del 1976 a Setcases. Un campament del MIJACS, que abans de casar-nos, vam dirigir amb el Xicu Garcia i el Victor Busto. Vivíem uns temps conflictius a nivell social i polític, que tenien la seva ressonància en la vida de l’Església. Com sigui, en aquell estiu del 76 aparegueren  diferents opcions en la manera d’educar els joves. Una d’elles fou el grup JAS liderada pel Xicu  i recolzada per 14 jovenets de 14/15 anys que es trobaven en activitats vàries tot recordant l’amistat consolidada en el campament d’estiu.

Recordem perfectament que  estàvem en el Consell directiu del MIJACS en aquells dies i que per tots els mitjans vam intentar unificar criteris i conductes que malauradament  no vam aconseguir. La crisi del 76 tenia un abast a nivell global que des de la barriada de Sarrià es feia impossible reconduir. Es per això que durant el curs 1976/77 vam decidir implicar-nos en la iniciativa del Xicu, i  “començar de nou” a favor de la formació cristiana dels joves  en la “fundació” del  projecte JAS, un grup eclesial, on el protagonista era el jove. En aquest ideari i la seva posada en pràctica i van contribuir com a ‘fundadors” , els joves del grup, i les seves incondicionals famílies , en especial la família Escuder (van formar part del primer Consell del JAS), família Marcas, i família Roure ( a casa seva vam tenir el local durant molts anys) així com el col·legi Sagrat Cor on la seva directora Carme Blajot  ens va oferir les seves instal·lacions . No hem d’oblidar en aquell inici l’ajut del bon amic Victor Busto  i el consell de Mn Ignasi Armengou present en les activitats espirituals del barri. Diríem  que malgrat que les activitats i excursions del grup començaren acabat el campament d’estiu, és en una reunió oberta a tots els joves i pares  del JAS durant el curs 1976/77 on es defineix l’ideari del JAS, les seves pautes d’actuació i sobretot el compromís de joves i pares de promoure activitats cristianes a favor dels joves en el marc de la doctrina de l’Església. I  començàrem a caminar pas a pas, un rere l’altre.

Els joves s’apuntaven al grup. Exigíem ganes i compromís. Aviat vam ser un centenar que ens movíem tots conjuntats. Més tard vam donar cabuda als nens i això ens donà continuïtat.  Sempre vam buscar el recolzament eclesial i social. Es va obtenir ràpidament l’autorització de Mn Joan E. Jarque , delegat de l’Apostolat diocesà per actuar a la diòcesi, vam legalitzar  el JAS a la Generalitat, obrirem el diàleg altra vegada amb la Parròquia de Sarrià de la mà del seu rector Mn Felip Casañas, i ja fou a l’any 2000 quan iniciàrem amb el President Pedro Sols Lladó (a qui el JAS deu molt) el procés d’un reconeixement jurídic a nivell canònic com associació privada laïcal de la diòcesi de Barcelona, amb el reconeixement civil del Ministeri de Justícia d’acord al Concordat i la legislació vigent.  En aquest procés hem d’agrair la col·laboració i guiatge del Cardenal Martínez Sistach que ja visitàrem quan estava a Tarragona , i de Mn Antoni Matabosch en aquell temps delegat diocesà per l’apostolat seglar. Recordo un dia que vam demanar-li  ajuda. Al mateix matí es va presentar al despatx de l’Ignasi  oferint-se per ajudar el JAS.

Rere queda la  feina de molts i molts joves que han gaudit del JAS. Alguns l’han servit i d’altres se n’han servit. Potser sovint les dues coses. A tots els hem estimat. Durant tots aquests anys hem tingut vocacions religioses, noves famílies que s’han format i una roda que no para. Com sempre a tope de joves i nens, alguns ja són la segona generació que busca en el JAS aquell complement a l’educació de l’escola i la família. També hem fet coses malament. Tractar amb joves, no és fàcil. Queda el consol que Déu sap com arribar al cor dels joves amb nosaltres, o molt a pesar de nosaltres. I així ho ha fet durant aquests 40 anys que avui celebrem amb el cap clar i el cor emocionat.

Com sempre no ens podem quedar en el passat i hem de mirar el futur. El que s’ha fet , fet està en la millor de les voluntats. Avui el JAS sota la direcció del seus responsables i de la Junta directiva presidida per Pancho Maluenda té nous reptes. L’Església i també la Parròquia de Sarrià no són les de l’any 1976 i des de la nostra  perspectiva de fundadors voldríem  proposar algun repte: 1) Monitors i responsables del JAS: “estimeu” els nens i els joves. Sigueu generosos amb el temps i la dedicació. 2) Avui dia els grups han d’estar coordinats i arrelats al barri i el seu entorn. No podeu viure aïllats en les vostres coses. Sovint vivint en un confort egoista i ens  tanquem amb  nosaltres mateixos. 3) El nostre compromís i objectiu, clarament indicat en els estatuts, us obliga a promoure activitats amb els nens i joves d’acord al sentit cristià de la vida, posant particular atenció a les necessitats dels més pobres. Avui sortosament tenim a la Parròquia un responsable de Càritas que té experiència en aquest camp. També hi teniu el local social. Una coordinació amb la Parròquia de la mà del consiliari actual Mn. David, que  té prou bagatge i estimació, es veu cada cop més necessària.

Acabem dient que nosaltres, com tants d’altres joves, només podem donar gràcies al JAS per totes les experiències viscudes, pels amics que hem fet, perquè el JAS ha ocupat gran part de la nostra vida. Si fóssim encara més joves ens apuntaríem  altre cop al JAS,  faríem les Colònies uns anys  més,  tornaríem a gaudir d’aquells Campaments inoblidables per tornar-nos a enamorar i aconseguir aquells amics per sempre. Sense cap dubte, estaríem amb tots vosaltres joves del JAS, i tornaríem a trobar a Déu en la natura , en el rostre del nen de la colla i en el company de tanda.

Que Déu beneeixi al JAS i tot el seu entorn.                                                                                             

IGNASI GARCÍA I TERE MARSÀ