AMB DOLCESA I RESPECTE

  “Si m’estimeu, observareu els meus manaments; jo pregaré al Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la Veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”. L’amor, com la fe, no es manen. Ni la Veritat s’imposa i, menys encara, censura. El “nou manament” de Jesús, abans que un manament, és un do. Més encara, pot ésser un manament precisament perquè abans que tot és un do. La primera paraula és el condicional “si”: si m’estimeu. Un punt  de partença, doncs, sempre humil, fràgil, confiat, pacient. No diu : m’heu d’estimar. Cap amenaça, cap constricció. Si tu m’estimes, seràs transformat en una altra persona. No dicta normes per a una associació, una organització. Jesús es fa mendicant d’amor. No reivindica amor, l’espera. Jesús cerca espais en el cor, espais de relació. Cerca l’amor, la comunió. I tot gràcies a l’altre “Defensor. És l’Esperit Sant qui ens ajudarà a encertar pel que fa al to, a trobar la manera justa de testimoniar la nostra fe, amb dolcesa i respecte, sense humiliar l’altre, sinó simpatitzant amb ell , entrant en diàleg amb ell. És la “cultura de l’encontre” en la que tant insisteix el papa Francesc. Com més potent és una persona més capaç és la seva mirada d’abraçar-ho tot, de valorar-ho tot, de sentir com a immediatament fratern, matern i afectuós cada fragment de veritat que hi ha en l’altre, sobretot la que és dita sense voler ferir,  perquè la veritat és amiga de tots.