“NINGÚ NO ARRIBA AL PARE, SI NO HI VA PER MI”

“Confieu en Déu, confieu també en mi”. Confiar, és a dir, creure. Jesús demana la mateixa fe Déu la tinguem en la seva persona. Aquesta és la gran novetat de Jesús.  Les objeccions no hi manquen. La de Tomàs: “Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podem saber quin camí hi porta?”. La resposta de Jesús –“Jo sóc el camí, la veritat i la vida- conté paraules denses i inaudites en la boca d’un home. Jesús recorre a la metàfora del camí vers el Pare, talment ens estès dient: “Jo mateix sóc el camí a recórrer per anar vers el Pare; Jo mateix sóc la veritat com a coneixement del Pare; Jo mateix sóc la vida eterna, la vida per sempre, com a do del Pare”. ¿Ens les prenem seriosament aquestes afirmacions? Ens diuen que no es pot tenir coneixement del Pare si no es coneix Jesucrist, que no es pot creure en Déu sense creure en Jesucrist, que no es pot tenir comunió plena amb Déu sinó es té comunió amb Jesucrist. “Déu”, en certa manera, és una paraula insuficient, i més els nostres temps.  Ens podria dur a professar un  teisme amb una pàtina cristiana. San Justí, al segle II, escrivia: “La paraula <Déu> “no és un nom, sinó una aproximació natural a l’home per tal de descriure allò que és impensable”. Per això el cristianisme ens diu que no anem primer a Déu per després conèixer Jesucrist, sinó a la inversa. Anem al Pare a través de Jesús, “l’iniciador de la nostra fe” (He 12,2), que és qui li dóna un rostre, l’explica i ens el revela. “Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el Pare”. Es tracta d’un coneixement progressiu, amorós, penetratiu, de l’ordre relacional i, per tant, implica l’escolta, la intimitat, la inhabitació, l’amor viscut, És el que proposa Jesús a Felip. La veritat és sempre coratjosa i amable. Quan, pel contrari, és arrogant, sense tendresa, és una malaltia de la història i de les persones que l’ adultera en “veritat” dura, agressiva, despòtica, que no és la veu de Déu. Unim-nos de cor a aquesta pregària bizantina que resa: “Fes, oh Senyor, que els nostres ulls, fixos en els teus, sàpiguen reconèixer la llum de la teva divinitat, sàpiguen llegir en els teus llavis les paraules que el Pare acompleix sempre, sàpiguen seguir els teus passos que ens condueixen a la glòria del teu Regne”.