LA TRANSFIGURACIÓ: PER QUÈ CREC? PERQUÈ DÉU ÉS ALLÒ MÉS BELL QUE HE TROBAT!

 Del desert de pedres a la  “muntanya alta” de llum. De les temptacions a la transfiguració. De la prova de les temptacions fins a la llum de Déu. ¿Què és la llum de Déu? És energia i bellesa. Al Tabor Jesús s’ha mostrat realment i totalment home en una forma gloriosa que transcendeix la forma de la carn del Fill de Maria. A la “muntanya alta” descorre el vel de la seva humanitat i s’entrelluca l’invisible. Sí, allí, en el lloc de les revelacions de Déu, allí on segons els profetes s’esdevé la definitiva manifestació de Déu en l’Últim dia, allí on Moisès i Elies han pujat per trobar el Senyor, és allí on Jesús “Prengué Pere, Jaume i Joan” davant els quals es transfigurà. Si la pell del rostre de Moisès esdevingué radiant davant la glòria de Déu, el rostre de Jesús és resplendent com el sol que il·lumina. La companyia de Moisès i d’Elies donen testimoni que Jesús és el Messies esperat. Jesús té un rostre de sol, perquè té un sol interior, dient-nos així que Déu té un cor de llum. Però aquell rostre és també el rostre de l’home: cadascú es porta dintre un tresor de llum, un sol interior, que és la nostra imatge i semblança amb Déu. Amb Pere exclamem: “Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt!”. I amb ell descobrim la nostra vocació: tots som cridats a una transfiguració. Contemplar, transforma. Pregar ens transfigura en imatge del Senyor. Aleshores comprenem que la Quaresma, més encara que penitència, ens crida a conversió: ens demana girar-nos vers la llum. Un núvol lluminós els cobrí. I se sentí una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut: escolteu-lo”. El primer pas per ésser contagiats per la bellesa de Déu és l’escolta atenta i amorosa, donar un poc de temps i un poc de cor al seu Evangeli. Només així sabrem seguir Jesús a Jerusalem, en la passió escandalosa, en l’angoixa per ell viscuda en l’hort de les Oliveres.