ESDEVENIR “FONTS D’ AIGUA VIVA”, PROJECTE DE VIDA

Després d’haver-nos presentat les temptacions de Jesús i la seva transfiguració, el Cicle A del leccionari litúrgic ens proposa a través del quart evangeli una excel·lent catequesi sobre el Baptisme. Avui meditem l’encontre de Jesús amb la samaritana. “Cansat de caminar” el Senyor li exclama: “Dóna’m aigua”. Jesús té set, però li revelarà al llarg del diàleg el do de “l’aigua de la vida”. Jesús se’ns mostra un excel·lent mestre d’humanitat. Passant per Samaria desitja trobar-se amb el poble samarità, considerats enemics i impius pels jueus. Jesús enderroca murs entre home i dona, entre religió i religió. Dialoga amb gent allí on semblaria que és impossible, i ho fa a partir de la seva pobresa, del seu cansament. “Tinc set”. Té set de la nostra set, desig del nostre desig. “Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada”. Jesús no demana, dóna. No pretén, ofereix: “l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell”. Un símbol bellíssim: una font d’aigua sense mesura, sense fi, sense càlcul, exuberant i excessiva. És la imatge de Déu: el do de Déu és Déu mateix que es dóna. La samaritana acaba comprenent que no apaivagarà la seva set bevent aigua del pou, sinó assaciant la set d’altres. S’il·luminarà, il·luminant altres, i brollarà i rebrà joia donant joia. Esdevenir font, heus ací un bellíssim projecte de vida: fer que brolli esperança, acollida, amor. A partir de mi, però no per a mi. És la missió de l’Església, dels batejats. Jesús converteix aquella dona de vida complicada i tèrbola en temple. La pregunta sobre on hem d’adorar Déu, si en aquesta muntanya o a Jerusalem, la respon Jesús així: Tu ets, en esperit i en veritat, la muntanya, Tu ets el temple en el qual Déu ve a fer-hi estatge!