AL DESERT, EL DIABLE INTENTA CONVÈNCER JESÚS QUE DÉU ÉS SOBRER

L’evangeli del primer diumenge de Quaresma és la narració de les temptacions de Jesús. La narració d’avui és la de Sant Mateu. L’esquema podríem dir que respon al que ara les ciències humanes ens diuen sobre les passions, les dimensions bàsiques de la “líbido”: La líbido amandi, el desitjar (veure la lectura del Gènesi) un fruit que rep el seu significat no pel que és sinó pel poder que exerceix. És una adulteració. La libido possidendi, és a dir, el que és apetitós als ulls. I finalment, la libido dominandi, el desig compulsiu del poder. Jesús, com a home, experimenta les temptacions comunes a tota persona. En síntesi, les tres temptacions es concentren en una de sola: la de l’ateisme. Déu és sobrer. Visca el mercat. Aturem-nos en la darrera temptació, sempre persistent i manifesta: la del poder sobre els altres: “Tot això et donaré si et prosternes i m’adores”. Tindràs el món als teus peus. El diable mercadeja i ens en fa socis, seduint-nos fins al punt de mercadejar amb nosaltres mateixos a canvi de pujar, de fer carrera, d’una poltrona, de diners fàcils. En definitiva, el diable diu a Jesús: no siguis il·lús, assegura als homes pa,  miracles, una imatge, un líder i els posseiràs. Jesús, però, no busca homes als quals domar, vol fills lliures i amants. Per Jesús tot poder és idolatria. Vençuda la temptació, el final de la versió de Mateu és preciosa: “El diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo”. El diable s’allunya, els àngels s’atansen. Atansar-se i servir, missió dels àngels. Si aquesta Quaresma cada u s’atansa a una persona que té necessitat, a una seva “pobresa” concreta, escoltant, acaronant, servint, aleshores veurem que la nostra terra s’assemblarà cada vegada més a un niu d’àngel.