LA GUARICIÓ DEL CEC DE NAIXEMENT: LA REACCIÓ DELS EXPERTS EN LA LLEI,  PERÒ ANALFABETS DEL COR

El llarg relat de la curació d’un cec de naixement en dissabte  és en realitat la narració d’un procés, en diverses etapes, contra Jesús. Un procés a aquell que és la “llum del món” (Jn 8,12). El relat és paradoxal, perquè ens testimonis que qui és cec, invident, en trobar aquell que és la llum del món, esdevé “capaç de veure”, mentre que aquells que veuen, davant Jesús, es revelen cecs, incapaços de veure. És un relat d’alt valor cristològic. Fins els deixebles, que coneixen la doctrina tradicional que lliga de manera automàtica malaltia i pecat, no saben veure el sofriment d’aquell home: “Rabbi, ¿qui ha pecat, ell o els seus pares, perquè hagi nascut cec? L’esguard de Jesús, per contra, és diametralment oposat al de la culpabilització. La curació del cec desencadena un autèntic procés contra Jesús, del qual en podem seguir les quatre etapes. Als fariseus només els interessa la Llei i no la felicitat de l’home. Són funcionaris de les regles i analfabets del cor. Estem davant un drama que es consuma fins i tot en les nostres comunitats: el Déu de la vida i el Déu de la religió s’han separat i ja no es troben. La doctrina separada de l’experiència de la vida. L’evangeli d’avui és una dura lliçó: els fariseus –els de tota època- mostren que es pot ser creients sense ésser bons; que es pot se homes d’Església i no tenir pietat; que és possible obrar en nom de Déu i anar contra Déu. Conclusió: la glòria de Déu és un home amb la llum als ulls i en el cor. Els homes de la vella religió, per contra, diuen: Glòria de Déu és el precepte observat i del pecat expiat. L’Evangeli avui ens ensenya que no és així: glòria de Déu és un mendicant que alça un home amb ulls que s’omplen de llum. I tota cosa n’és il·luminada!

Déu estima guarir l’home mitjançant el seu Cos, l’Església. I ho fa a través dels sagraments, signes eficaços de l’amor de Crist vivent en la seva Església, Déu guareix el seu Cos per la guarició dels membres d’aquest Cos, fent-los  testimonis de la misericòrdia de Déu en el món.