FER FRUCTIFICAR ELS TALENTS

 La Paraula de Déu d’aquest diumenge, penúltim de l’any litúrgic, ens convida a estar vigilants i actius, tot esperant la volta del Senyor Jesús al final dels temps. La pàgina de l’Evangeli narra la cèlebre paràbola dels talents, referida per sant Mateu (cf. Mt 25, 14-30). El “talent” era una antiga moneda romana, de gran valor, i precisament a causa de la popularitat d’aquesta paràbola s’ha convertit en sinònim de dot personal, que cadascun està cridat a fer fructificar. En realitat, el text parla de “un home que, en absentar-se, va cridar als seus serfs i els va confiar els seus béns” (Mt 25, 14).

L’home d’aquesta paràbola representa a Crist mateix; els serfs són els deixebles; i els talents són els dons que Jesús els encomana. Per tant, aquests dons, no només representen les qualitats naturals, sinó també les riqueses que el Senyor Jesús ens ha deixat com a herència perquè les fem fructificar: la seva Paraula, dipositada en el sant Evangeli; el Baptisme, que ens renova en l’Esperit Sant; l’oració –el “parenostre”– que elevem a Déu com a fills units en el Fill; el seu perdó, que ens ha ordenat portar a tots; i el sagrament del seu Cos immolat i de la seva Sang vessada. En una paraula: el regne de Déu, que és ell mateix, present i viu enmig de nosaltres.