L’ASCENSIÓ DEL SENYOR: L’HORA DE LA MISSIÓ

 L’Ascensió del Senyor no coincideix ni amb la seva desaparició ni suposa la seva pèrdua. Paradoxalment, és precisament Jesús qui, en pujar al cel, afirma: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Els apòstols i els deixebles no l’han d’interpretar doncs, com una separació dolorosa. Més encara, l’Ascensió és un motiu de joia. ¿Per què? Perquè aquesta representa una ulterior i especial manifestació de Déu en relació a Jesús, el seu Fill i Messies. Jesús promet una seva presència perdurable, una presència eficaç, sagramental. L’existència cristiana està sota el signe d’aquesta promesa mantinguda, d’una experiència quotidiana de sosteniment a través de la Paraula, els sagraments, els germans. De l’Ascensió a la Pentecosta: un temps per redescobrir l’Església!

Jesús, realitzant un acte enorme, confia a la nostra fragilitat la seva Església, i ho fa seguint la llei del gra de mostassa, del llevat que fermenta la massa. La missió és per contagi: “Aneu, perfumeu de cel les vides que trobeu, ensenyeu l’ofici de viure.” No se n’ha anat cap amunt, en qualsevulla angle remot del cosmos, sinó que s’ha fet més pròxim que abans. Si abans era juntament amb els deixebles, ara serà dintre d’ells. Ha ascendit al profund de les coses, en l’íntim de les creatures, i és de dintre que prem com força ascensional vers una vida més lluminosa.