Pasqua: Tornar a la nostra Galilea!

 Primera lectura de Sant Pere: “Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu…perquè heu cregut en ell”.  Un fil conductor: “Ha ressuscitat d’ entre els morts, i ara va davant vostre a Galiliea. Allà el veureu”. Galilea representa no tan sols la vida veritable quotidiana, sinó el “poble mesclat”, la barreja. La nostra vida és una Galilea. Amb nosaltres conviuen mesclats jueus i gentils. En nosaltres es troben junts la proximitat de Déu i la seva llunyania, la fe i la increença, l’amor i l’odi, la llum i la foscor. Enmig d’aquesta barreja veurem el qui ha ressuscitat. L’àngel es dirigeix als nostres ulls. Amb els nostres ulls veurem el qui ha ressuscitat. Veurem el ressuscitat quan mirem com en un rostre humà el dolor cedeix a la joia, l’esperança i la confiança resplendeixen. El qui ha ressuscitat ha caminat davant teu. Ja és present en la teva vida, en la teva Galilea! Obre els ulls de la fe! Adora’l, com l’apòstol Tomàs. Reconeix-lo present en la vida sagramental! El Cenacle és la casa mare de totes les esglésies. Avui la festa de Sant Jordi mereix una reflexió. Així com l’endemà de Nadal celebrem el martiri de Sant Esteve, Sant Jordi és el màrtir per excel·lència del temps de Pasqua. Un màrtir! No fóra justa l’analogia amb els màrtirs d’altres causes. I menys els succedanis en curs.  Fou martiritzat com milers ho són ara per causa de la seva fe cristiana. Sembla que la tragèdia d’aquests cristians fos irrellevant en el nostre context català. ¿Per que ens hauria d’escandalitzar l’extirpació violenta del cristianisme oriental, si nosaltres a Occident, a Catalunya, ens hem dedicat amb tanta alegria com determinació a extirpar una tradició de dos mil anys? Quin testimoniatge el dels martiritzats a Egipte! Cap d’ells ha reclamat venjança. No hem vist manifestacions d’odi entre els coptes. Només llàgrimes i pregàries enmig de la desolació.

Beneït siguis, Francesc,  que no tens por de visitar-los i abraçar-los en els pròxims dies!