Emaús, la Paraula i el Pa, es fan Camí !

La mort de Jesús ha comportat als deixebles la por, el desànim, i alguns entre ells són temptats d’abandonar la comunitat. Són representats per Lluc en aquests dos deixebles als quals tot els sembla un fracàs. La seva frustració és gran. I marxen cap al seu poble Emaús. Algú, un foraster, un Altre, els aconsegueix i es disposa a saber de què discuteixen, Els escolta i fa preguntes, actua com un pobre que accepta la seva hospitalitat. Camina amb ells, es fa pelegrí, fugitiu, talment com ells, i sense distància ni superioritat els ajuda a reelaborar la història que li expliquen sobre un tal Jesús. I poc a poc els fa comprendre aquella que és des de sempre l’essència del cristianisme: la Creu no és un incident, sinó la plenitud de l’amor. I és així com s’acompleix el primer miracle, quan en escoltar-lo, exclamen: “¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?”. Transmetre la fe no és consignar les nocions del catecisme, sinó obrir els cors, contagiar amb entusiasme i alegria, crear caliu, encendre de passió qui escolta. Només així poden brollar paraules com aquestes, bellíssimes: “Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar”. Resta amb nosaltres quan el vespre davalla en el cor. Resta amb nosaltres a la fi de la jornada, a la fi de la vida. El final és esplèndid i revelador: el reconeixen per un seu gest inconfusible: La partició del pa. I en acabar desapareix, es fa invisible però no absent. És en camí amb tots els qui caminen, i esdevé Paraula que explica, interpreta i nodreix la vida. L’admirable relat de l’evangeli d’avui ens parla de caminar junts, de recordar i pensar, de pregar, de respondre a qui demana una resposta i, per tant, de celebrar la presència vivent de Jesús el ressuscitat per sempre. Però això només pot esdevenir-se en plenitud en la comunitat cristiana, en la seva Eucaristia. “sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes!¿no havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seva glòria?”. Llegir les Escriptures, aprofundir-les, meditar-les és un deure imperatiu per qui les vol comprendre i entrar en una comunió íntima amb el Crist en la seva glòria. El text de sant Lluc ens convida a caminar dins la fe, a acollir amb joia l’Escriptura, l’Eucaristia i l’Església per a poder trobar-nos amb el Crist!