RESPIRAR L’ESPERIT SANT !

Parem atenció a la paraules de Jesús al Cenacle el dia de la seva Resurrecció, una vegada alenà damunt dels deixebles: “Rebeu l’Esperit Sant, A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu quedaran sense perdó”. És aquest el perdó gratuït i definitiu. És aquest l’alè que entra en nosaltres i com a primer efecte els perdona, els esborra, de manera que Déu els oblida. És aquest alè que ens fa ministres del perdó. “Perdoneu”, que vol dir: planteu al vostre entorn oasis de reconciliació i de pau en tots els deserts de la violència, sigui aquesta gran o petita, És aquest l’alè que, col·locant-nos en el si del Pare, ja no som orfes. L’Esperit Sant és el respir de Déu, i a partir d’ara és també el nostre. En el llibre dels Fets, en canvi, l’Esperit Sant ve com energia, coratge, tro estrepitós. Foc i Vent que obre de bat a bat les portes i les paraules. Les llengües de foc es posen sobre cada un dels apòstols, i cada una encén un cor, esposa una llibertat, consagra una diversitat. I És així, que contemplem aquells homes abans atemorits, ebris d’esperança, de generositat, de joia. Esguardant la Mare de Déu, preguem aquesta formosa i poc coneguda invocació: 

 “Veni Sancte Spiritus, veni per Mariam”.